Els castells templers de Catalunya

En poques paraules

Els castells templers de Catalunya són el testimoni de l'orde del Temple, la milícia de monjos guerrers que va rebre grans dominis al segle XII com a recompensa per la seva participació en les conquestes cristianes. Els recintes més destacats i verificables són quatre:

• Castell de Miravet (Ribera d'Ebre), el més gran i ben conservat, últim bastió dels templers catalans.
• Castell de Gardeny (Lleida), seu d'una de les comandes més importants i amb un Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple.
• Castell de Barberà de la Conca (Conca de Barberà), una de les comandes rellevants de l'interior.
• La comanda de Tortosa (Baix Ebre), primer focus d'expansió templera a la Ribera.

Molts formen part de la Ruta Domus Templi, un itinerari que connecta les cases del Temple de l'antiga Corona d'Aragó.

Miravet, l'últim bastió dels templers

El Castell de Miravet, dalt d'un penya-segat que domina l'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre, és probablement el millor exemple d'arquitectura templera d'Europa. D'origen àrab, segueix l'estil defensiu de les fortaleses de Terra Santa, amb muralles majestuoses que s'aixequen sobre el riu.

L'any 1153 els cristians en van prendre el control i Ramon Berenguer IV el va cedir a Pere de Rovira, mestre dels templers a Hispània i Provença. La casa templera es va fundar el 1156 des de la comanda de Tortosa i el 1165 es va independitzar com a comanda pròpia. Des del 1236, Miravet va ser el centre d'un territori que abastava dominis com Gandesa i Algars, a la Terra Alta, i Ascó i Riba-roja, a la mateixa Ribera.

El seu episodi més cèlebre és el final: quan França va impulsar l'abolició de l'orde, la casa de Miravet s'hi va oposar. Jaume II va assetjar el castell el 1307 i, després de gairebé un any de resistència, els templers van capitular el 1308. Per això se'l coneix com l'últim bastió dels templers catalans.

Miravet és una parada natural en qualsevol ruta pel Delta de l'Ebre i les terres del Baix Ebre, i encaixa perfectament en una escapada per l'Ebre interior.

Gardeny, monjos templers per un dia

A un turó estratègic a tocar de Lleida, el Castell de Gardeny és un dels testimonis més notables de l'arquitectura templera construïda a Catalunya durant la segona meitat del segle XII.

La història arrenca la primavera de 1149, quan Ramon Berenguer IV va assetjar la Lleida musulmana precisament des del turó de Gardeny amb el suport de la milícia templera. Després de la conquesta, el comte va concedir als templers diversos béns, entre ells aquest turó. El primer document signat a Gardeny com a casa templera és una donació de 1152, i el primer comanador documentat va ser Pere de Cartellà.

El conjunt actual és un recinte emmurallat amb dues torres de guaita i l'església romànica de Santa Maria de Gardeny, que conserva una pintura mural única del període templer. Avui acull un Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple i s'hi fan visites guiades que permeten conèixer la vida d'aquesta comunitat religioso-militar. És una porta d'entrada ideal per descobrir la ciutat de Lleida i, per proximitat, planificar-hi una ruta per les terres de ponent.

Barberà de la Conca, una comanda a l'interior

Al capdamunt del turó que domina el poble, el Castell de Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, controlava una de les vies tradicionals que des de la costa penetraven cap a l'interior de Catalunya.

Va ser cedit als templers el 1132; s'hi van establir definitivament el 1157 i el van mantenir fins a l'extinció de l'orde. L'organització territorial de la comanda, que abastava possessions de la Conca, la baixa Segarra i el Baix Camp, no va arrencar fins a la dècada de 1170, amb Bernat d'Albespí com a primer comanador. El 1318, com totes les possessions templeres, va passar a l'orde de l'Hospital de Sant Joan.

El recinte, un conjunt allargat que corona el turó d'est a oest, es troba a poca distància de joies medievals com Montblanc i la ruta del vi de la Conca, i lliga molt bé amb una escapada per la Costa Daurada interior.

Tortosa, el primer focus templer

A Tortosa, al Baix Ebre, els templers s'hi van establir immediatament després de la conquesta de la ciutat el 1148, en la qual els mateixos frares van participar. En el repartiment van rebre una cinquena part del domini total.

A diferència de Miravet o Gardeny, la comanda de Tortosa no tenia caràcter militar ni agrari: era de tipus urbà i administrava rendes i possessions dins la ciutat. Els frares hi van fundar un convent fora del recinte emmurallat, al sector sud-oest, amb una església dedicada a Santa Maria. Va ser el primer focus d'expansió templera a la futura Ribera, fins que cap al 1165 el centre d'activitat es va traslladar a Miravet. En el seu moment d'esplendor (1220-1250) hi vivien més de vint frares.

Consells per recórrer la ruta templera

• Combina fortaleses i paisatge. Miravet i Tortosa es visiten en un mateix eix fluvial per l'Ebre; Gardeny i Barberà queden a l'interior, cap a ponent i la Conca.
• Amplia amb altres castells catalans. Encara que no és templer, el majestuós Cardona complementa qualsevol viatge de castells medievals per Catalunya.
• Aprofita l'entorn. La zona de l'Ebre enllaça amb el Delta de l'Ebre i la Terra Alta; la Conca, amb la Costa Daurada i Tarragona.
• Reserva les visites guiades, especialment a Gardeny, per entendre bé la història de l'orde.

Aquests quatre enclavaments concentren l'essència real del pas dels templers per Catalunya: fronteres, fe i pedra sobre els grans rius del país.