La Conca de Barberà

Què veure

La Conca de Barberà s'estén per una vall interior encerclada de serralades, entre el Camp de Tarragona i les terres de Lleida. El seu gran símbol és el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1991. És un dels conjunts cistercencs més grans i ben conservats d'Europa, panteó reial de la Corona d'Aragó, amb el seu claustre, l'església, el dormitori dels monjos i el recinte emmurallat. Continua sent una comunitat monàstica activa, cosa que dóna un valor afegit a la visita.

Montblanc, capital medieval

La capital comarcal, Montblanc, conserva un dels recintes emmurallats medievals més complets de Catalunya, amb portals, torres i un traçat de carrers que convida a passejar sense pressa. Destaquen l'església gòtica de Santa Maria la Major, l'antic call jueu i diversos casals nobles. La vila viu intensament la llegenda de Sant Jordi, que la tradició situa aquí, i s'omple de vida durant la seva reconeguda Setmana Medieval.

Els altres monestirs i pobles

La comarca forma part de la Ruta del Cister, l'itinerari que enllaça els tres grans monestirs cistercencs catalans. A la Conca hi trobareu, a més de Poblet, la propera Vallbona de les Monges (ja a l'Urgell però vinculada a la ruta), mentre que Santes Creus queda a l'Alt Camp veí. Val la pena descobrir pobles amb encant com L'Espluga de Francolí, porta d'entrada a Poblet; Sarral, conegut per l'alabastre; Solivella, Barberà de la Conca o Pira, amb els seus nuclis de pedra i cellers cooperatius d'arquitectura modernista, les anomenades "catedrals del vi".

Què fer

• Visitar el monestir de Poblet amb visita guiada per entendre la vida monàstica i el seu paper històric.
• Recórrer les muralles de [Montblanc](/montblanc) i perdre's pel casc antic.
• Descobrir les Coves de l'Espluga de Francolí i el seu museu de la vida rural, un dels més interessants de Catalunya.
• Fer enoturisme als cellers de la DO Conca de Barberà, molts d'ells cellers cooperatius històrics.
• Caminar per les Muntanyes de Prades, amb rutes cap a boscos, fonts i barrancs.
• Seguir trams de la Ruta del Cister a peu o en bicicleta, connectant monestirs i paisatge.

Natura a les Muntanyes de Prades

El sud i l'oest de la comarca s'enfilen cap a les Muntanyes de Prades, un massís de boscos de pins, alzines i rouredes amb fonts, gorgs i indrets frescos molt agraïts a l'estiu. És un territori excel·lent per al senderisme i per als amants de la tranquil·litat, amb pobles de muntanya al límit comarcal. Des d'aquí es pot enllaçar amb la veïna Prades i, més al sud, amb el Priorat i el Baix Camp.

Vins i gastronomia

La DO Conca de Barberà és el gran atractiu enogastronòmic de la comarca. Destaca especialment per la varietat autòctona trepat, amb què s'elaboren vins negres lleugers i excel·lents rosats i escumosos. La tradició vitivinícola es reflecteix en els grans cellers cooperatius modernistes, obra en bona part d'arquitectes de l'escola de Gaudí, que es poden visitar en diversos pobles.

A taula, la cuina és de secà i de temporada: plats d'olla, escudelles, carns a la brasa, bolets a la tardor i, com a producte estrella, la calçotada en temporada d'hivern i primavera, molt arrelada en aquestes terres tarragonines. L'oli d'oliva, les verdures i els embotits completen una gastronomia senzilla i honesta, ideal per acompanyar amb un vi de la comarca.

Quan anar-hi

La Conca de Barberà es pot gaudir tot l'any. La primavera i la tardor són les èpoques més agradables per combinar visites patrimonials i natura, amb temperatures suaus i paisatges de vinya especialment bonics (verd a la primavera, tons daurats a la verema). L'estiu és calorós a la vall, però les Muntanyes de Prades ofereixen refugi fresc. L'hivern és tranquil i perfecte per a les calçotades i per visitar els monestirs amb calma.

Com arribar-hi

La comarca és fàcilment accessible per carretera. Des de Tarragona i Barcelona s'hi arriba per l'autopista AP-2 i l'autovia, amb sortides cap a Montblanc i l'Espluga de Francolí. Des de Lleida també s'hi accedeix per l'AP-2. Montblanc disposa d'estació de tren de la línia que uneix Lleida amb Tarragona i el litoral, cosa que facilita l'arribada en transport públic. Un cop a la comarca, però, el cotxe és la manera més còmoda de moure's entre pobles, monestirs i cellers.