Pessebres vivents de Catalunya

En poques paraules

El pessebre vivent és una representació del naixement de Jesús feta amb persones reals, animals i escenaris naturals, en què el públic sovint camina entre les escenes com si viatgés a la Judea bíblica o a la Catalunya rural d'ara fa un segle. És una tradició profundament arrelada que es concentra durant les festes de Nadal i s'allarga fins als Reis, el 6 de gener.

Arreu del país, prop de quaranta municipis munten aquestes representacions cada any, amb la participació de milers de figurants voluntaris. Molts formen part de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, que coordina i dona projecció a la tradició.

• Què és: teatre popular a l'aire lliure sobre el naixement de Jesús.
• Quan: durant el Nadal i fins als Reis (nits com la de Sant Esteve, el 26 de desembre, són habituals).
• On: pobles i viles de totes les províncies, sovint amb nucli antic o entorn rural.
• Segell propi: recreació d'oficis desapareguts i escenes de la vida quotidiana d'abans.

Una tradició amb més de mig segle

L'origen del pessebre vivent a Catalunya se situa a Castell d'Aro, al Baix Empordà, on les primeres representacions daten de finals dels anys cinquanta. Segons la tradició, tot va començar quan un capellà va proposar a un grup de joves muntar una escena del naixement a la sortida de la missa del gall, a les ruïnes del castell de Benedormiens. L'acollida popular va fer créixer la iniciativa any rere any fins a convertir-lo en el pessebre vivent més antic del país.

De seguida en van néixer d'altres, com els de Bàscara, Brunyola, Fontcoberta, Pals, Bescanó o Santa Pau, molts d'ells a la demarcació de Girona. Poc després arribava el que avui és potser el més emblemàtic.

Corbera de Llobregat, el gran referent

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, estrenat la nit de Nadal de 1962, va introduir una innovació que ha marcat el gènere: per primera vegada el públic caminava dins del pessebre, barrejant-se amb les figures vivents en comptes de mirar-les des de fora. Aquell format immersiu es va convertir en model per a moltes altres poblacions i el situa entre els pessebres vivents més reconeguts de Catalunya, amb una llarga trajectòria ininterrompuda i centenars de figurants.

El recorregut acostuma a incloure escenes com l'Anunciació, l'anunci als pastors, el Naixement, la fugida a Egipte i la vida a Natzaret, sovint acompanyades de narració, música i poesia.

Oficis perduts i vida rural

Un dels grans atractius d'aquests pessebres és que no només recreen l'escena bíblica, sinó tot un món de treballs artesans que han desaparegut dels pobles. A Sant Guim de la Plana, a la Segarra lleidatana, el pessebre és conegut precisament pels oficis perduts: forners, ferrers, filadores, sabaters i altres treballs es distribueixen per desenes d'escenes que recorren els carrers i les cases d'un nucli medieval.

Aquesta mirada a la Catalunya d'abans converteix la visita en un viatge doble: cap al Betlem de fa dos mil anys i cap a la vida rural del país de fa cent. És un bon complement per a qui vulgui conèixer els pobles de muntanya amb encant i el patrimoni popular viu.

On veure'ls arreu del territori

La tradició s'estén per totes les demarcacions. A banda dels ja esmentats, hi ha pessebres vivents reconeguts a comarques de l'interior i del Pirineu, i fins i tot representacions de gran format, com el pessebre vivent gegant que s'ha arribat a acollir al monestir de Montserrat amb centenars de figurants.

Per organitzar una visita, val la pena tenir en compte:

• L'entorn: molts es fan en nuclis antics, esglésies romàniques o paisatges de bosc, cosa que multiplica l'ambient.
• El calendari: es concentren entre Nadal i Reis; és habitual trobar-ne funcions la nit de Sant Esteve (26 de desembre) i els primers dies de gener.
• El fred: són representacions a l'aire lliure i sovint nocturnes, així que cal abrigar-se bé.

Els pessebres vivents combinen molt bé amb altres plans hivernals, des de les fires i mercats de Nadal fins a les propostes per veure què fer a Catalunya a l'hivern. I com que la participació de nens i nenes és una part essencial d'aquesta tradició, són una activitat ideal per a les escapades amb nens.

Un patrimoni viu

Més enllà de l'espectacle, els pessebres vivents són un exemple excepcional de cultura popular participativa: pobles sencers que, generació rere generació, cusen vestuari, construeixen decorats i assagen escenes perquè la tradició no es perdi. Aquesta dedicació ha estat reconeguda institucionalment, i alguns d'aquests pessebres han rebut distincions per la seva aportació a la cultura catalana.

Tant si t'atrau la dimensió religiosa com la mirada etnogràfica a la vida d'abans, recórrer un pessebre vivent és una manera única de viure el Nadal a Catalunya. Consulta més idees a l'arxiu de guies i planifica la teva pròxima escapada d'hivern.