Els colors de la tardor a Catalunya: on veure'ls

En poques paraules

• La tardor és la millor estació per descobrir els boscos caducifolis de Catalunya, quan les fulles passen del verd a l'ocre, el groc i el vermell.
• L'òptim cromàtic (el moment de màxim color) sol arribar entre mitjans d'octubre i mitjans de novembre, segons l'altitud i el clima de l'any.
• Els quatre grans referents són la Fageda d'en Jordà (la Garrotxa), les fagedes del Montseny, els boscos de la Vall d'Aran i el Ripollès.
• A més altitud, el color arriba abans; als fons de vall i a cotes baixes, més tard.
• El canvi climàtic tendeix a endarrerir l'òptim uns quants dies respecte a fa una dècada.

Per què la tardor pinta els boscos

Els boscos de faig, roure, bedoll, moixera i freixe són caducifolis: en reduir-se les hores de llum i baixar les temperatures, l'arbre deixa de produir clorofil·la i afloren els pigments grocs i taronges que sempre hi eren amagats, mentre alguns arbres generen tons vermellosos. El resultat és una paleta que varia setmana a setmana i, sovint, dia a dia.

La clau per encertar la visita és entendre que l'altitud mana. Els boscos de cotes altes (per damunt dels 1.500 m) canvien primer, cap a mitjans o finals d'octubre; les fagedes de muntanya mitjana ho fan a la primera quinzena de novembre, i els boscos de ribera i de fons de vall aguanten el verd fins ben entrat el mes. Si un cap de setmana un indret ja ha perdut la fulla, sovint n'hi ha un altre a menys altitud que just llavors arriba al seu punt.

La Fageda d'en Jordà (la Garrotxa)

És, probablement, el bosc de tardor més estimat del país. La Fageda d'en Jordà, a tocar de Santa Pau i de Olot, té una particularitat única: creix sobre una antiga colada de lava del volcà del Croscat, cosa que li dona un terreny ondulat i mol·lós que multiplica la sensació de bosc encantat. A la tardor, els faigs formen una volta groga i ocre i encatifen els senders de fullaraca.

L'itinerari més senzill i popular és el sender Joan Maragall, curt i planer, ideal per fer amb calma o amb la mainada. Des d'aquí es pot ampliar l'escapada cap al volcà del Croscat o la Fageda de la Grevolosa. Tota la zona forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i es pot combinar amb una visita a Besalú.

Quan anar-hi: l'òptim cromàtic sol situar-se a la primera quinzena de novembre, tot i que la temporada s'allarga de finals d'octubre endavant. Els caps de setmana s'omple molt: val la pena matinar. Trobareu més idees a la nostra guia de la Garrotxa i a les escapades de tardor.

Les fagedes del Montseny

El Montseny, Reserva de la Biosfera i massís a cavall d'Osona i el Vallès, concentra algunes de les fagedes més accessibles des de Barcelona. L'entorn de Santa Fe del Montseny és el gran clàssic: la fageda que envolta l'embassament, els Passavets i els camins que hi enllacen ofereixen un mosaic de grocs i ocres espectacular.

Aquí el color no arriba tot alhora. Les fagedes de la part alta, cap a Santa Fe i els Passavets, solen assolir l'òptim a la primera setmana de novembre, mentre que les de sota l'embassament ho fan una mica més tard. Aquesta escala altitudinal permet trobar bon color durant diverses setmanes.

Consell d'expert: el Montseny és molt concorregut els caps de setmana de novembre i l'accés a Santa Fe pot saturar-se. Anar-hi entre setmana, o ben d'hora, marca la diferència. Es pot allargar la ruta cap a Rupit o els pobles de muntanya amb encant de la rodalia.

La Vall d'Aran i el Pirineu

A la Vall d'Aran, la tardor pinta un dels paisatges més rics de Catalunya, perquè aquí es barregen boscos de coníferes (avets i pins) amb un ventall inusual de caducifolis: faig, roure, salze, moixera, bedoll i teix. El contrast entre el verd fosc dels avets i els grocs encesos dels bedolls i faigs és el segell aranès.

Alguns indrets especialment fotogènics:

• Saut deth Pish, on el salt d'aigua es combina amb faigs i bedolls.
• L'Artiga de Lin, gairebé tota fageda, en un circ envoltat de muntanyes.
• El Bosc de Carlac, una fageda amb faigs mil·lenaris.

Quan anar-hi: a l'alta muntanya el color arriba abans; al voltant de Tots Sants (finals d'octubre) les cotes mitjanes solen estar al seu millor moment. És una escapada que es pot lligar amb la Vall de Boí o amb el Pallars Sobirà i que, més endavant, dona pas a la temporada d'esquí i neu.

El Ripollès

El Ripollès és un mirador privilegiat de la tardor pirinenca, amb una gran variació de colors segons l'altitud. La Vall de Ribes, els entorns de Setcases i la Vall de Núria ofereixen fagedes i boscos de ribera que canvien de tonalitat al llarg de tot el novembre.

La Vall de Núria, a la qual s'accedeix amb el cremallera, viu una transformació especialment serena: menys gent, aire net i llum baixa ideal per a la fotografia. Les fagedes del Ripollès solen assolir l'òptim durant la primera setmana de novembre, i com que la coloració fluctua segons altitud i latitud, sempre hi ha algun racó al seu punt. Bons miradors són Vallter, Campelles o el Santuari de Montgrony.

Aquesta zona es presta a combinar natura i patrimoni romànic, i enllaça molt bé amb altres escapades de tardor i amb la gastronomia de temporada de bolets i tardor.

Consells per encertar la visita

• Consulta l'estat cromàtic just abans d'anar-hi: cada any varia i el marge útil és curt.
• Prioritza la llum baixa del matí o del capvespre per a les fotografies.
• Combina altituds: si un bosc ja ha perdut la fulla, busca'n un de cota més baixa.
• Evita els caps de setmana punta als indrets més coneguts, o hi arribaràs molt d'hora.
• Aprofita per lligar-ho amb rutes de cascades i gorgs, que a la tardor solen baixar plenes.

Vegeu totes les nostres guies temàtiques i rutes per planificar l'escapada perfecta.