Fem una escapada

Comarca

L'Anoia

L'Anoia és una comarca de contrastos al centre de Catalunya, on el patrimoni industrial del cuir i del paper conviu amb el paisatge singular de la conca d'Òdena, la vessant sud de Montserrat i uns castells que dibuixen la vella frontera medieval. Amb Igualada com a capital dinàmica i pobles carregats d'història, és una destinació ideal per descobrir una Catalunya autèntica, allunyada dels circuits massificats.

L'Anoia

Foto: Jordiferrer · CC BY-SA 3.0 · via Wikimedia Commons

Què veure a l'Anoia

L'Anoia s'estén al centre de Catalunya, entre la plana de la conca d'Òdena i els relleus que anuncien la Segarra i el Penedès. És una comarca que sorprèn perquè aplega en poc espai patrimoni industrial de primer ordre, natura singular i un rosari de pobles medievals.

Igualada, capital del cuir

Igualada, la capital, té una llarga tradició adobera i tèxtil que encara marca el caràcter de la ciutat. El punt de partida per entendre-la és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, un dels primers museus monogràfics del cuir d'Europa. Ocupa dos edificis emblemàtics del barri del Rec: l'antiga fàbrica cotonera de Cal Boyer i Cal Granotes, un edifici preindustrial del segle XVIII on encara es pot veure com s'adobava la pell amb mètodes vegetals.

El mateix barri del Rec, amb els seus antics adoberies vora la sèquia, és avui un espai patrimonial viu i un dels escenaris de referència de la moda i el disseny a la comarca.

Capellades i el patrimoni del paper

A pocs quilòmetres, Capellades és sinònim de paper. El Museu Molí Paperer és una de les grans referències europees del patrimoni paperer: instal·lat en un antic molí del segle XVIII, aprofita la força de l'aigua de la Bassa per fabricar paper artesanal tal com es feia fa segles. Ben a prop, l'Abric Romaní és un jaciment paleolític excepcional on van viure grups neandertals, descobert a inicis del segle XX i clau per entendre la prehistòria europea.

Castells de la frontera medieval

La conca d'Òdena és un mirador d'història. El castell de Claramunt, a La Pobla de Claramunt, és una imponent fortalesa d'origen altmedieval amb dos recintes emmurallats i l'església romànica de Santa Maria. Al voltant, els castells i talaies d'Òdena, la Tossa de Montbui, Rubió, els Prats de Rei o Santa Coloma de Queralt dibuixen la vella línia de frontera de la Marca Hispànica.

Natura i paisatge

L'Anoia comparteix amb la comarca veïna la vessant sud de Montserrat, la muntanya màgica de Catalunya, que ofereix des d'aquest costat perspectives menys transitades i camins d'accés per als amants del senderisme.

Al cor de la comarca destaca el paisatge de guixeres i badlands de la conca d'Òdena, unes formacions erosionades de terres argiloses que donen un aire gairebé desèrtic a algunes zones i que es descobreixen millor a peu. El riu Anoia, que dona nom a la comarca, i els seus afluents han modelat gorges i valls que combinen conreus, boscos mediterranis i pobles arrapats al terreny.

Què fer

  • Visitar el Museu de la Pell i passejar pel barri del Rec d'Igualada.
  • Descobrir la fabricació artesanal de paper al Museu Molí Paperer de Capellades i l'Abric Romaní.
  • Volar en globus aerostàtic: Igualada és seu de l'European Balloon Festival, la concentració de globus més important de Catalunya, i la comarca compta amb aeròdrom a Òdena.
  • Recórrer la ruta dels castells de la conca d'Òdena.
  • Fer senderisme per la vessant sud de Montserrat o pels paisatges de badlands.
  • Tastar la gastronomia local: formatges, embotits, oli, vins i caves, i el reconegut cigró de l'Alta Anoia, protagonista de guisats tradicionals.

Quan anar-hi

L'Anoia és visitable tot l'any. La primavera i la tardor són ideals per al senderisme i per gaudir dels museus i pobles amb temperatures suaves. L'estiu concentra alguns dels esdeveniments més coneguts, com el festival de globus, tot i que la calor pot ser intensa a la plana. L'hivern, més fred, és bon moment per a les visites culturals i la gastronomia de cullera.

Com arribar-hi

L'Anoia està molt ben comunicada. Des de Barcelona, s'hi arriba en cotxe per l'autovia A-2 en menys d'una hora fins a Igualada. També hi ha connexió amb transport públic mitjançant els Ferrocarrils de la Generalitat i serveis d'autobús. La seva situació central la fa una base còmoda per combinar amb el Penedès, el Bages o el Solsonès.

El millor de L'Anoia

  • Museu de la Pell d'Igualada, un dels primers museus del cuir d'Europa
  • Museu Molí Paperer de Capellades i el jaciment neandertal de l'Abric Romaní
  • European Balloon Festival, la gran concentració de globus aerostàtics de Catalunya
  • La vessant sud de Montserrat i el paisatge de badlands de la conca d'Òdena
  • Castell de Claramunt i els castells de la frontera medieval
  • Gastronomia de proximitat amb el cigró de l'Alta Anoia com a protagonista

Com arribar

Des de Barcelona, l'Anoia és a menys d'una hora per l'autovia A-2 fins a Igualada, la capital. També s'hi pot arribar amb els Ferrocarrils de la Generalitat i serveis d'autobús. La ubicació central de la comarca la converteix en una bona base per combinar amb el Penedès, el Bages o el Solsonès.

Preguntes freqüents

Quina és la capital de l'Anoia i què s'hi pot visitar?

La capital és Igualada, ciutat de llarga tradició adobera. Cal visitar el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, un dels primers museus del cuir d'Europa, i passejar pel barri industrial del Rec, vora l'antiga sèquia.

Per què és famós Capellades?

Capellades és una referència del patrimoni paperer gràcies al Museu Molí Paperer, on encara es fabrica paper artesanal amb la força de l'aigua. A prop hi ha l'Abric Romaní, un important jaciment paleolític on van viure grups neandertals.

Es pot volar en globus a l'Anoia?

Sí. Igualada és seu de l'European Balloon Festival, la concentració de globus aerostàtics més important de Catalunya, i la comarca disposa d'aeròdrom a Òdena, on es fan activitats aeronàutiques.

L'Anoia forma part de Montserrat?

L'Anoia inclou la vessant sud del massís de Montserrat, que ofereix des d'aquest costat perspectives i itineraris de senderisme menys transitats que la cara més coneguda de la muntanya.