El Moianès

Un altiplà entre dues comarques

El Moianès és una de les comarques més noves de Catalunya: es va constituir el 2015 amb municipis que abans pertanyien al Bages, a Osona i al Vallès Oriental. Aquesta triple herència es nota en el caràcter del territori, un altiplà de mig muntanya situat entre els 600 i els 900 metres d'altitud que actua com a transició natural entre la plana de Vic i la conca del Llobregat.

El paisatge és de terra endins: turons suaus, alzinars i pinedes, camps de cereal i, sobretot, rieres profundament encaixades que han excavat cingleres i sots. Aquesta geologia calcària explica bona part dels atractius de la comarca, des de les coves fins a les fonts. La comarca l'integren deu municipis —Moià, Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d'Oló—, amb Moià com a capital.

Què veure

Moià, capital i porta de la prehistòria

Moià concentra bona part del patrimoni comarcal. Al nucli antic hi trobareu la casa natal de Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona durant el setge de 1714, avui convertida en espai museïtzat i seu de l'arxiu municipal. Molt a prop del poble hi ha el gran reclam de la comarca: les coves del Toll, un dels jaciments arqueològics i paleontològics més importants d'Europa. La cova del Toll, en forma de gran "L", conserva restes de fauna del quaternari i evidències de presència humana prehistòrica; el conjunt es visita amb un parc prehistòric que ajuda a interpretar-ho.

El monestir de Santa Maria de l'Estany

Al poble de l'Estany hi ha una de les joies del romànic català: el monestir de Santa Maria, fundat el 1080. El seu claustre, de planta quadrada amb quatre galeries, destaca pel conjunt de setanta-dos capitells esculpits amb temes bíblics, vegetals, geomètrics i escenes de la vida quotidiana medieval. És una parada imprescindible per a qui vulgui entendre l'art romànic amb calma, lluny de les aglomeracions.

Pobles de pedra i castells

El Moianès és terra de nuclis petits i ben conservats. Castellterçol conserva un centre històric amb aire de vila antiga; Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja ofereixen esglésies, masies i restes de castells enfilats sobre la roca. Collsuspina, dalt d'un coll, obre vistes amples cap a la plana de Vic. Aquests pobles conviden a un turisme pausat, de passejar carrers i mirar el paisatge.

Molt a prop, ja al límit sud de la comarca, Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) funciona com a porta d'entrada històrica al Moianès i comparteix el mateix ambient d'aire net i mirades llargues.

Què fer

• Caminar i pedalar: la xarxa de camins entre rieres i boscos és ideal per a excursions a peu i en BTT, amb itineraris que enllacen pobles i fonts.
• Descobrir la prehistòria al parc de les coves del Toll, una activitat molt recomanable per a famílies.
• Visitar el romànic del monestir de l'Estany i les esglésies rurals escampades pel territori.
• Gaudir de la gastronomia de terra endins: bolets a la tardor, embotits i el famós tortell, un producte molt lligat a la tradició pastissera moianesa.
• Fer una escapada tranquil·la combinant natura, patrimoni i pobles, com a alternativa serena al Montseny o a la propera Vic.

Quan anar-hi

El Moianès es pot visitar tot l'any, però cada estació té el seu encant. La tardor és potser el millor moment: els boscos es tenyeixen de colors i és temporada de bolets, molt arrelada a la cuina local. La primavera ofereix camps verds i rieres amb aigua, ideals per caminar. A l'estiu, l'altitud fa que les nits siguin més fresques que a la plana, cosa que agraeix qui fuig de la calor litoral. A l'hivern el paisatge es torna auster i silenciós, perfecte per a visites de patrimoni i àpats de cullera.

Com arribar-hi

Des de Barcelona, l'accés habitual és per la C-59, que puja des del Vallès cap a Moià passant per Sant Feliu de Codines i Castellterçol. Des del Bages i Manresa s'hi arriba per la C-25 (Eix Transversal) amb desviaments cap als pobles del nord de la comarca, i des de la plana de Vic per Collsuspina. El cotxe és la manera més còmoda de moure's per un territori de pobles dispersos i camins rurals.