Els camins de ronda de la Costa Brava

En poques paraules

Els camins de ronda de la Costa Brava són senders litorals que resseguien la costa per vigilar el mar i frenar el contraban. Avui uneixen cales, penya-segats i pobles amb el mar sempre al costat.

• Què són: antics camins de vigilància vora mar, ara habilitats per caminar-hi.
• On: al llarg de tot el litoral, de Blanes fins al Cap de Creus, per trams.
• Dificultat: generalment fàcil o moderada, amb pujades i baixades i escales.
• Quan: millor primavera i tardor; a l'estiu, matí o vespre i bany garantit.
• Combinació ideal: caminada curta + parada de bany en una cala.

Què és, realment, un camí de ronda

L'expressió camí de ronda ve de la funció original d'aquests senders: fer la ronda, és a dir, vigilar la costa. Durant segles van servir per controlar l'arribada de vaixells, combatre el contraban i, més endavant, per a la feina dels carrabiners. Molts trams eren simples corriols enganxats al penya-segat, tallats a la roca o suspesos sobre l'aigua.

Amb el temps, aquests passos van quedar integrats en la vida dels pobles pescadors i, ja al segle XX, es van anar recuperant com a itineraris de passeig. Bona part del traçat coincideix avui amb el GR-92, el sender de gran recorregut que ressegueix la Mediterrània catalana.

El resultat és inconfusible: camins estrets que s'arrapen a la costa, amb constants pujades i baixades, trams d'escala de pedra, passeres, baranes i miradors naturals sobre cales que sovint només es veuen des d'allà.

Com són i quina dificultat tenen

No hi ha un únic camí de ronda, sinó molts trams de caràcter divers. Aquestes són les característiques generals que trobaràs:

• Terreny irregular: escales, roca polida, arrels de pi i grava. Cal calçat tancat amb bona sola.
• Desnivell continu però curt: poques rampes llargues, però moltes escales que sumen esforç.
• Ombra parcial: la pineda mediterrània alterna amb trams oberts i exposats al sol i al vent de garbí o tramuntana.
• Senyalització desigual: als nuclis turístics està molt marcada; en trams més salvatges, menys.

En general la dificultat és baixa o moderada. La majoria de trams són aptes per a famílies amb canalla que ja camina, sempre amb precaució vora els espadats. Els passos amb escales i roca poden ser incòmodes amb cotxets o amb poca mobilitat.

Els trams més coneguts

Sant Feliu de Guíxols – S'Agaró

Un dels trams més elegants i fàcils de tota la costa. Uneix el nucli de Sant Feliu de Guíxols amb la platja de Sant Pol i la urbanització senyorial de S'Agaró, bordejant la Punta de Garbí i passant vora Cala Jonca. És curt (uns 2-3 km per sentit), ben pavimentat i amb miradors espectaculars sobre badies de tons turquesa. Ideal per iniciar-se.

Calella de Palafrugell – Llafranc – Tamariu

El tram més fotogènic i emblemàtic del Baix Empordà, dins el terme de Palafrugell. Comença entre les barques i les voltes blanques de Calella de Palafrugell, passa pel jardí botànic de Cap Roig, arriba a Llafranc i, remuntant vora el Far de Sant Sebastià, baixa fins a la recollida cala de Tamariu. Combina trams molt planers (Calella–Llafranc, quasi a peu de sorra) amb pujades més exigents cap a Tamariu.

Begur i les seves cales

El litoral de Begur és un rosari de cales petites unides per camins de ronda entre pins i roca: Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava, Fornells o Aiguafreda. Aquí els trams són més salvatges i trencats, amb pujades i baixades constants, però la recompensa és extraordinària. Tens el detall de cada cala a la nostra guia de les millors cales de Begur.

Palamós i el camí cap al sud del Baix Empordà

Des de Palamós surten trams que enllacen la platja de la Fosca, el castell de Sant Esteve de Mar i Cala s'Alguer, una de les postals de barraques de pescadors més boniques del Baix Empordà. Són recorreguts planers i molt agraïts, sovint entre pins arran d'aigua.

Tossa de Mar

A Tossa de Mar, el camí de ronda comença sota la Vila Vella emmurallada, un dels conjunts medievals més icònics de la costa, i s'enfila per penya-segats cap a cales com Cala Bona o Cala Giverola. És un tram de paisatge dramàtic, amb el castell presidint la badia.

Quan anar-hi

• Primavera (abril-juny) i tardor (setembre-octubre): la millor època. Temperatura amable, llum neta i menys gent.
• Estiu: fes els trams a primera hora o al capvespre per evitar la calor i la massificació; a canvi, el bany és immillorable.
• Hivern: molts trams són perfectes en dies serens; només cal vigilar els temporals de llevant, que poden fer intransitables els passos més arran d'aigua.

Per a l'estat dels camins, possibles talls per despreniments o afectacions per temporal, consulta sempre les fonts oficials dels ajuntaments i dels parcs naturals.

Com combinar-los amb bany

La gràcia del camí de ronda és que no cal fer-lo sencer: la fórmula guanyadora és triar un tram curt entre dues cales i convertir-lo en un passeig amb bany.

• Porta la motxilla de platja: banyador, tovallola i sabatilles d'aigua per a les cales de còdols.
• Encadena dues cales: camina de la primera a la segona, banya't, i torna. Un o dos quilòmetres n'hi ha prou.
• Matí de camí, migdia de cala: aprofita la frescor per caminar i reserva les hores centrals per al bany i el descans a l'ombra dels pins.
• Aigua i sol: hi ha trams sense fonts ni serveis; porta aigua i protecció.

Si vols anar de cala en cala amb criteri, la nostra guia de platges i cales de la Costa Brava t'ajuda a triar segons el tipus de sorra, l'accés i l'entorn. I si busques allotjament a la zona, tens propostes a la guia d'escapada a la Costa Brava sud.

Caminis el tram que caminis, l'essència és sempre la mateixa: el so de les onades, l'olor de pi i romaní, i una cala turquesa esperant al final del sender.

Descobreix la costa en un dia

• Què veure a Lloret de Mar en un dia
• Què veure a Sant Feliu de Guíxols en un dia
• Què veure a Calella de Palafrugell en un dia