El circ dels estanys de Colomers

El circ dels estanys de Colomers

Al capdamunt de la vall d'Aiguamòg, ja dins del terme de la Val d'Aran, s'obre un dels paisatges més espectaculars del Pirineu: el circ de Colomers. Es tracta d'un antic circ glacial on l'aigua ho domina tot. Segons com es comptin els estanys grans i les basses menors, se'n solen esmentar més de quaranta, escampats entre pastures d'alta muntanya, prats humits i tarteres de granit.

Aquesta ruta forma part del sector aranès del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l'únic parc nacional de Catalunya. És, sens dubte, una de les grans clàssiques del senderisme pirinenc i una excursió que combina esforç moderat, orientació senzilla i una recompensa visual constant.

El recorregut

El punt de partida habitual és el refugi de Colomers, situat vora l'estany Major de Colomers, al qual s'accedeix pujant per la vall d'Aiguamòg des de Tredòs (prop de Salardú). En temporada alta, un servei de taxis 4x4 puja els visitants fins a l'aparcament proper al refugi; a peu, cal comptar amb un tram addicional considerable de pujada.

Des del refugi, l'itinerari circular clàssic segueix l'anomenada ruta dels set estanys (o la seva variant més llarga), que enllaça alguns dels llacs més emblemàtics del circ:

• Estany Major de Colomers, el més gran i el primer que trobem.
• Estany Redon i estany Long, ja endinsant-nos al cor del circ.
• Estany Obago, estany Mort i els estanys de Podò.
• El grup dels estanys de Ratera i les basses superiors, més amunt.

El traçat puja de manera progressiva fins a coronar un petit collet que fa de frontissa entre les dues meitats del circ, i després torna a baixar tancant l'anella. El desnivell és moderat i s'acumula de forma gradual, cosa que fa la ruta assequible per a la majoria de caminants habituats a l'alta muntanya.

Què hi veuràs

La gran protagonista és l'aigua: estanys de tonalitats que van del turquesa al blau fosc segons la profunditat i la llum, connectats per rierols i petites cascades. A l'entorn, el granit modelat per les glaceres, els boscos de pi negre a les cotes baixes i les pastures alpines completen un mosaic típicament pirinenc.

En els mesos d'estiu és fàcil observar isards a les carenes, marmotes entre les pedres i una gran varietat de flora d'alta muntanya. La reflexió dels cims sobre la superfície tranquil·la dels llacs, sobretot a primera hora del matí, és una de les imatges més recordades de qui hi ha estat.

Recomanacions pràctiques

• Època: de finals de juny a mitjan octubre. A l'hivern i la primavera hi ha neu i gel, i cal material i experiència d'alta muntanya.
• Calçat i roba: botes de trekking i roba d'abric i impermeable, ja que el temps canvia ràpid en aquestes cotes.
• Aigua i menjar: porteu provisions; al refugi es pot fer parada, però convé ser autosuficient.
• Transport: informeu-vos del servei de taxi 4x4 des de Tredòs si voleu estalviar-vos la pujada per pista.
• Respecte pel parc: sou en un parc nacional. No sortiu dels camins marcats, no acampeu fora dels espais permesos i emporteu-vos totes les deixalles.

Si voleu allargar l'escapada, la zona ofereix nombroses possibilitats d'allotjament i restauració a les poblacions araneses de la Val d'Aran, i podeu combinar-la amb altres rutes del Pirineu. Trobareu més propostes de senderisme a rutes i idees per organitzar el viatge a escapades.