Ascensió al Puigmal
El Puigmal (2.910 m) és el sostre del Ripollès i un dels grans cims dels Pirineus orientals, una muntanya arrodonida i herbosa que corona la carena que separa la Vall de Ribes de la Cerdanya i de la Catalunya del Nord. L'ascensió clàssica des de Fontalba és exigent però assequible per a qualsevol excursionista en forma, i regala una de les panoràmiques més àmplies de tot l'Alt Pirineu.
Foto: No machine-readable author provided. Pere prlpz assumed (based on copyright claims). · CC BY-SA 2.5 · via Wikimedia Commons
El sostre del Ripollès
El Puigmal (2.910 m) és una de les muntanyes més estimades dels Pirineus orientals. Situat a la carena que fa de frontera entre el Ripollès, la Cerdanya i la Catalunya del Nord, és el cim més alt de la comarca i un dels més accessibles per damunt dels 2.900 metres, gràcies al seu perfil arrodonit i cobert de prats.
A diferència dels cims granítics i esquerps del Pirineu axial, el Puigmal és una muntanya amable de formes suaus, herbosa fins ben amunt. Això no vol dir que sigui una excursió fàcil: el desnivell és considerable i el terreny d'alta muntanya exigeix respecte, sobretot amb neu o boira.
El recorregut des de Fontalba
L'itinerari més habitual arrenca a l'aparcament de Fontalba (uns 2.000 m), al qual s'accedeix per una pista de pagament que puja des de Queralbs, a la Vall de Ribes, prop de Ribes de Freser. Convé arribar-hi d'hora, ja que les places són limitades.
Des de Fontalba, el camí ben marcat s'enfila cap al coll de Finestrelles, seguint la capçalera de la vall entre pastures i rierols. És el tram més agraït del dia: la vista s'obre progressivament cap a les Agudes de Fontnegra i, més enllà, cap al massís del Puigmal.
Un cop al coll de Finestrelles (uns 2.600 m), s'agafa la carena cap al sud-est. Aquest darrer tram és el més dur i sostingut: una pujada llarga per pendent herbós, sovint amb vent, fins a guanyar el cim del Puigmal, marcat per una gran fita i un vèrtex geodèsic.
Dades pràctiques de la ruta
- Distància: uns 9 km entre anada i tornada.
- Desnivell positiu: al voltant de 900 metres.
- Durada: entre 4 i 5 hores efectives, sense comptar aturades.
- Època recomanada: de finals de juny a octubre. A l'hivern i la primavera és una ascensió d'alta muntanya que requereix material i experiència en neu.
Què veuràs des del cim
La recompensa és una panoràmica de 360° difícil de superar. Cap al nord s'estén la Cerdanya amb Puigcerdà, i en dies clars s'endevinen el Carlit i els grans cims de la Catalunya del Nord. Cap al sud i l'oest, la carena axial dels Pirineus desplega el Bastiments, el Balandrau i, més enllà, la vall de Núria.
En les jornades més transparents, la vista pot arribar fins al Montseny i, mar endins, fins a la Costa Brava. És un mirador excepcional sobre bona part de Catalunya.
Recomanacions i consells
- Calçat i material: botes de muntanya, roba d'abric i tallavent. Al cim gairebé sempre bufa vent, encara que a la vall faci calor.
- Aigua i sol: no hi ha fonts fiables a la part alta; porta prou aigua, gorra i crema solar. L'exposició a 2.900 m és intensa.
- Meteorologia: consulta la previsió abans de sortir i evita el cim si hi ha risc de tempesta. Les tardes d'estiu solen carregar-se de núvols.
- Neu: fora de temporada estival, cal grampons i piolet, i saber-los fer servir.
Per allotjar-te, la Vall de Ribes, Queralbs i els pobles de la comarca ofereixen cases de turisme rural i petits hotels de muntanya ideals per fer nit abans de l'ascensió. Si vols combinar-ho amb altres plans, mira les nostres escapades i altres rutes pel Pirineu, o descobreix la resta del Ripollès, amb joies com el monestir de Ripoll.
El Puigmal és, en definitiva, una porta d'entrada immillorable a l'alta muntanya catalana: exigent en l'esforç, però generós en paisatge.
Punt de sortida
Aparcament de Fontalba (sobre Queralbs, Vall de Ribes)
Preguntes freqüents
Quina dificultat té l'ascensió al Puigmal?
És una excursió exigent d'alta muntanya. No té passos tècnics a l'estiu, però el desnivell (uns 900 m) i el terreny per damunt dels 2.900 m demanen bona forma física. A l'hivern i la primavera es converteix en una ascensió amb neu que requereix grampons, piolet i experiència.
Com s'arriba al punt de sortida de Fontalba?
S'hi accedeix per una pista de muntanya de pagament que puja des de Queralbs, a la Vall de Ribes, a prop de Ribes de Freser. Les places d'aparcament són limitades, així que és recomanable arribar-hi d'hora, sobretot els caps de setmana d'estiu.
Quina és la millor època per pujar al Puigmal?
De finals de juny a octubre, quan la muntanya sol estar lliure de neu i el terreny herbós és més segur. La resta de l'any és una ascensió hivernal que només han d'afrontar excursionistes amb material i experiència en alta muntanya.
Quanta estona es triga a fer la ruta?
L'anada i tornada des de Fontalba sol requerir entre 4 i 5 hores efectives de camí, sense comptar les aturades per descansar, menjar o gaudir de les vistes al cim.