L'ascensió al Pedraforca

El repte de coronar el pollegó més fotografiat de Catalunya

El Pedraforca és molt més que una muntanya: és un símbol. La seva silueta inconfusible, amb dos pollegons (el Pollegó Superior, de 2.506 m, i el Pollegó Inferior o Calderer) units per la fenedura de l'Enforcadura, presideix el [Berguedà](/bergueda) i s'ha convertit en una de les imatges més reconeixibles del [Pirineu](/pirineu) català. Ascendir-hi és un ritus de pas per a molts excursionistes, però convé recordar que no és una passejada: és una ruta d'alta muntanya amb trams de grimpada, forta pendent i exposició.

El recorregut clàssic pel Coll del Verdet

La via més popular des del vessant del Berguedà arrenca a la zona del Mirador de Gresolet / aparcament de Saldes, prop del refugi Lluís Estasen, que és el punt neuràlgic de la muntanya i un bon lloc per fer nit o esmorzar abans d'atacar el cim.

El traçat habitual es fa en sentit circular:

• Des del refugi, s'avança per la base de la muntanya guanyant alçada de manera progressiva fins al Coll del Verdet (uns 2.240 m).
• Del coll arrenca la part més tècnica: la canal del Verdet, on cal grimpar (grau I) ajudant-se de les mans i superant blocs i pedra solta durant uns quants centenars de metres de desnivell.
• Un cop dalt la carena, s'assoleix el Pollegó Superior (2.506 m), el sostre del massís, amb vistes que abasten el Cadí, la Serra del Verd, el Port del Comte i, en dies clars, bona part del Pirineu.
• El descens sol fer-se cap a l'Enforcadura (2.356 m), l'espectacular collet entre els dos pollegons, i d'allà baixar per la tartera de Saldes, un pedreny llarg i incòmode que exigeix genolls forts i molta atenció.

En conjunt, es tracta d'una sortida d'uns 1.000 metres de desnivell positiu i negatiu.

Què hi veuràs

Més enllà de la fita de coronar, el Pedraforca regala un entorn excepcional dins l'Espai Natural del Pedraforca: fagedes i pinedes al vessant obac, la pastura del prat de la Bauma, i una fauna d'alta muntanya on no és estrany veure isards o rapinyaires planejant. La verticalitat de les parets i el joc de llums sobre la roca calcària fan que cada tram tingui el seu propi caràcter.

Recomanacions pràctiques

• Dificultat real: és una ruta exigent. La canal del Verdet demana grimpada i cap por a l'exposició; la tartera castiga a la baixada. No és apta per a principiants ni per a fer amb mainada petita.
• Casc molt recomanable: hi ha risc de caiguda de pedres, sobretot en dies concorreguts.
• Calçat de muntanya amb bona sola i bastons per a la tartera.
• Aigua i menjar: no hi ha fonts fiables durant l'ascensió; carrega't bé al refugi o al poble.
• Meteo: evita els dies de tempesta o boira; la roca mullada multiplica el perill. A l'hivern la ruta esdevé alpina i requereix material i experiència específics.
• Alternativa: l'ascensió des de Gósol és una altra opció clàssica, més llarga d'aproximació però amb una part final semblant.

Si vols encadenar l'aventura amb altres joies de la zona, tens a prop pobles amb encant com [Bagà](/baga) o [Castellar de n'Hug](/castellar-de-nhug), ideals per completar una escapada de muntanya al Berguedà.