On els mals camins es perden

On els mals camins se perden és un poema visual i sonor on cabosanroque explora simbòlicament el concepte de llibertat en l'obra de Blai Bonet: més concretament, la impossibilitat de trobar la veritable llibertat fora de l'àmbit de l'escriptura. La instal·lació superposa imatges i elements evocats pels fragments dels diaris Els ulls i La mirada , els poemaris Comèdia i Els fets , i la novel·la El mar , donant forma a una obra nova que genera nous espais de comprensió i diàleg amb la paraula del poeta. Els objectes, el so i el moviment posen en contrast el concepte abstracte de la llibertat amb la sobrietat dels recursos: un banc d'església, el so d'un menjador ple d'homes, terra i arena, i moltes sabates que per molt que ho lluitin no aniran massa lluny, ja que estan lligades entre si en una xarxa de cordons. L'escena es construeix dins d'un marc carregat de ressons plàstics, com si d'un Tàpies matèric es tractàs. Dins dels seus límits, el frec de la terra, el batec i les passes, l'avanç contingut de les sabates en una coreografia infinita. Una obra d'art que tensiona l'oposició entre moviment i límits, individualitat i col·lectivitat, llibertat i soledat, amb la sabata com a símbo