La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart

Aquesta Flauta màgica vol ser un humil homenatge a totes les companyies líriques que van recórrer els camins del món, amb amor. Mozart , com l’art autèntic, no necessita ser comprès per arribar-nos a l’ànima. Sublim per la bellesa de la bondat —matèria inefable dels somnis, des de la nota més nímia— la humil grandesa de Mozart es manifesta provocant-nos l’abstracció absoluta, l’oblit: l’embelliment de Schopenhauer , fonament transcendental implícit de la bellesa. La transcendència es una virtut. La virtut és la disposició que té un ésser per obrar de forma ideal a la vida. I, si un ésser humà ha gaudit d’aquesta prerrogativa en el llarg, feixuc i tortuós discurs de la història —la qual és prerrogativa humana— aquest ésser ha estat W.A. Mozart , i l’exemple més pur, la seva Flauta màgica . Fitxa artística Jofre Bardolet, arranjaments musicals Jaume Villanueva, posada en escena Solistes de l’Orquestra de cambra Terrassa 48 Valentina Raposo i Pepe Otal, titelles Enric Boxadera, vestuari Isa Moren, coreografia Òpera Popular de Barcelona, companyia estable: Alba M. Nieto, Pamina Beñat Egiarte, Tamino Joan G. Gomà, Papageno Laura Tena, Papagena Alba Martínez Nieto i Laura Tena, Reina de